"Holeman&Finch" , una nit de Piromusical!
Hi han llocs que triumfen perque tenen anima, anima que la pots sentir en els plats, en l'ambient, en els cambrers,...en fi surts d'aquests llocs com si tornessis del millor viatje per un lloc desconegut.T'han encomanat passio, alegria, empenta, sabors inolvidables, sensacions noves, i has apres que no fan falta 300 m2 per triumfar.
El local esta situat en un dels carrers principals d'Atlanta, Peachtree St, queda amagat sota d'un porxo i la porta no es veu desde el carrer.
Es un lloc molt petit, nomes poden seure unes 40 persones en taules. La cuina es vista a traves d'un vidre, un espectacle digne de veure. Petita, 4 cuiners i un xef.
El lloc es famos per els seus embotits,els pots veure penjar per tot el local, el xef n'es l'artista, i tambe son famosos per les seves "hamburgueses", sona fortissim oi?.
Donc durant el dia , serveixen plats de la carta, una carta que es dificil escollir un plat, perque tots sonen a musica celestial. A la nit, a les 10pm, comencen a sortir les hamburgueses de la cuina. Son hamburgueses especials.
A la part del darrera del restaurant tenen un obrador de pa, ells fan el pa de les hamburgueses, tambe en fan el ketchup i la mostassa, la carn de primera qualitat ells l'adoben i els pepinillos son adobats en conserva per ells mateixos. Nomes cal dir, que varem veure un noi a la taula , que quan li va clavar la primera mossegada, va tancar els ulls aixecant el puny diu: YES!.
Pero es sorprenent el que ha aconseguit el xef, una carta on triomfa els ronyons de conill, els cervellets arrebossats, els musclos al whisky, les gambes amb caldo de pernil,....aqui a USA on les mires s'acaben al tancar la tapa de la barbacoa.
Orella de porc cruixent
Nosaltres varem arribar i havia de mitjana 1h mitja d'espera, i jo puc dir que no m'en vaig adonar, esperant amb l'espectacle de la cuina, va ser un obrir i tancar d'ulls.
Finalment varem seure i ja teniem clar el que menjariem, haviem vist cuinar els plats i ja els teniem coll avall. Varem triar "skillet mussels", "carolina shrimp bowl","oak leaf lettuce salad","fried apple pie", "sticky toffee pudding", un festival d'aroma i sabors. Varem acompanyar tot aixo amb un sorprenent CASTELL DEL REMEI, i els postres amb un Pedro Ordonyez dolcet.
El cambrer era part de l'engranatge i aconsellava els plats com si dels seus fills es tractessin.
Crec que la carta es digne de publicacio, us faig connexio del link del seu menu, es un dels llocs d'USA on el fast food queda enrera i la cuina fa honor a la bona cuina.
Gracies per aquesta nit ......... la companyia a l'alcada del restaurant!
Eres la mejor!!!
ReplyDeleteSin comentarios...